Bona nit, Guillem.

Hola Guillem

Aquella nit acabava de prendre un gir inesperat. La Laura havia rebut un missatge de la cangur. Em sembla que l’Eloi té febre. Ha vomitat un parell de cops i li bull el front. Em sap greu, però preferiria que tornéssiu de seguida. Segur que el galtes d’en Pau encara hauria fet una última copa, però a la Laura li va faltar temps per agafar la jaqueta i la bossa i dir paga que marxem. Ah, i dóna’m la clau del cotxe que tu no estàs per conduir!

No us imagineu la pena que em fa tot plegat, va pensar en Guillem. L’Anna i jo, sols, aquí, fotent gintònics. En vols un altre, Anna? Va, dona, que et convido. Això sí, jo els pago però tu els portes, eh?! Aquest cop l’espera va ser menor i va intuir que ja no devia haver-hi tanta gent com quan havien entrat. Ho agraïa, més que res perquè al marxar no hauria de refregar gaires cossos suats que, per molt que intentés imaginar-los perfectes, li produïen força angúnia. El teu porta maduixes, sento l’olor de les maduixes, oi que sí? Ella li va tocar la punta del nas amb el dit, com si fos un timbre, i ell va entendre que l’havia encertat. Deixa-me’l tastar, que fa temps que no en provo cap. L’Anna li va acostar la copa fins els llavis i ell en va fer un glop generós. De seguida va sentir unes ganes infinites de pixar. Sempre la puta pixera i el suplici de trobar el camí fins al lavabo. Pau, cabró, et podries haver esperat deu minuts més. D’això, Anna, hauria d’anar… Que si em pots guiar fins al lavabo?

Van marxar del local quan eren prop de les tres. En Guillem va insistir que agafessin el metro, que era dissabte i que no tenia ganes que un taxista amargat els fotés els calés. La parada de Poblenou no deu ser gaire lluny, i no pateixis per mi, no em passarà res perquè baixis un parell d’estacions abans. Ja me’l conec, el camí. Me’l conec, però… Oi que a l’últim moment em diràs que m’acompanyes fins a casa? Oi que llavors, ja posats, pujaràs a fer la penúltima? I oi que acabarem tan borratxos que no et farà res follar amb mi?